És curiós com van les modes. Fa cosa de cinc anys, no només el pòquer en si no era tant popular, sinó que a més a més els pocs que hi jugàvem d’estar per casa associàvem el joc a cinc cartes en mà i un canvi per davant. Vaja, el pòquer de tota la vida.
Durant molt de temps havia oblidat un dia casual, gens memorable, un de tants que teníem timba a casa amb uns amics i coneguts (podria ser en un altre ambient?). Ja en fa de temps, segur que en sabíem poc d’això del pòquer però el que havíem après, jugat i millorat era, com deia, el pòquer de cinc cartes. Más >